Etiquetas

Salvatges i civilitzats

      El moviment i el canvi de les societats son estudiats per la historia, la que utilitza el materialisme històric com a mètode científic.

      Moltes persones que han acumulat diners es pensen que ho han fet gràcies a la seva intel·ligència. Aquesta creença es una manera de tranquil·litzar la seva consciencia, que no para de dir-los que la seva riquesa procedeix de l’explotació d’altres ser humans.


      Com anava dient-vos, aquests rapinyares es creuen molt intel·ligents i gosen opinar de tot, inclòs del que desconeixen, que es un munt de coses. Henry Ford va dir que la "història era una bestiesa".




      Sembla que el pobre home –però, ric de diners- volia dir amb això que la historia no te sentit, que nomes es la narració d’una maledicció desprès d’una altra.  Alan Woods en “Civilización, barbarismo y la visión marxista de la historia” (Rebelión) diu que el mateix, però més elegantment, ho diu també Edward Gibbon, l'autor d'Història de la decadència i caiguda de l'imperi romà, a la cèlebre frase la història és" poc més que el registre dels crims, bogeries i desgràcies de la humanitat".



Edward Gibbon, l'autor d'Història de la decadència i caiguda de l'imperi romà

      Trobem així una grup d’individus que pensen que la historia només es una sèrie d'esdeveniments fortuïts o accidents, essencialment, sense sentit i inexplicables. Ells asseguren que no hi ha cap llei que puguem entendre per explicar la historia científicament.

    Aquest mateixos “intel·lectuals” defensen unes postures que estan molt de moda: no hi ha cultures superiors, ni inferiors. Tampoc existeixen formes superiors i inferiors de desenvolupament social i cultural. Diuen que el "progrés" no existeix i el consideren una idea passada de moda des del segle XIX.


      Altres estudiosos, sobre tot els marxistes, diuen que la negació del progrés en la història és característica de la psicologia de la burgesia en la fase de declivi capitalista. És un fidel reflex que, sota el capitalisme, el progrés ha assolit els seus límits i amenaça de convertir-se en el seu contrari. Han perdut la raó, com l’home que es troba a la vora d'un penya-segat: la por no el deixa entrar en raó. Temor, inquietud, preocupació i temor, molt de temor, es el que te la burgesia davant els esdeveniments actuals i la crisi que ens assota.


Pèrdua dels valors morals (i no hem refereixo als religiosos) conseqüència del capitalisme. Vegeu: La decadència del capitalisme, on s'intenta explicar el perjudicial que resulta per al ser humà que les societats perdin la seva identitat cultural o nacional, doncs llavors sorgeix l’home autòmat, el borrego assalariat que farà ric als seus explotadors capitalistes

     Sembla que aquesta bogeria de que totes les cultures son iguals (axiològicament parlant) també haja afectat a la biologia o, al menys, a un dels seus principals representants. Diu Stephen Jay Gould que és incorrecte parlar de progrés des de l'evolució inferior a la superior, així que, hem de situar els microbis en el mateix nivell que als éssers humans.

Per a alguns la vida, el procés que anima la matèria inerta, és l'autèntica meravella de la natura. Per tant, igual d'admirable és un microbi com un ésser humà

    El que no devem fer es veure l'evolució com una mena de gran disseny, l'objectiu final de la qual fos la creació d'éssers com nosaltres (teleologia, de la paraula grega telos, estudi de la finalitat). No es tracta d'acceptar l'existència d'un pla predeterminat relacionat amb la intervenció divina que haja volgut crear al ser humà perquè l’adori.


La creació de l’home. Miguel Angel, frescos de la Capella Sixtina

      Les lleis de l'evolució inherents a la naturalesa són les que en realitat determinen el desenvolupament des de les formes simples de vida a altres formes més complexes. Estem d’acord en reconèixer la importància de les primeres formes de vida, doncs ja contenien dins d'elles l'embrió del seu futur desenvolupament. També reconeixem que tots els essers actuals son la culminació d’un llarg procés evolutiu que ha aconseguit animar -donar-li vida- a la matèria inorgànica. Però, també sabem apreciar la diferència que hi ha entre un microbi i un ser humà: nosaltres hem desenvolupat la consciència humana. La matèria es fa conscient de si mateixa.
     L'evolució, realment, representa el desenvolupament de formes simples de vida fins a altres formes més complexes i versàtils, en altres paraules, el progrés de formes inferiors de vida a altres formes superiors. L'afirmació de Stephen Jay Gould és una boutade, un exabrupte amb pretensions de graciositat. Negar això no té sentit, no és una formulació científica, es tracta d'escolàstica.
La cultura i el capitalisme
     Tota aquesta introducció ve al cas, segon Alan Woods en “Civilización, barbarismo y la visión marxista de la historia”, de que entre els intel·lectuals moderns s’ha posat de moda valorar totes les cultures per igual, per exemple, no aprecien cap diferència qualitativa entre la cultura dels boiximans i la cultura occidental.


Boiximans
       Si els “científics” no poden ofendre els microbis i altres espècies, encara menys ho tenen permès els historiadors –que son una mena d’escriptors-  classificar cap cultura com a primitiva, no es pot afirmar que els bàrbars representen una forma inferior de desenvolupament social i cultural enfront a l'esclavitud o el capitalisme.


Yanomans
    El que està ben clar es que fins fa poca, aquestes cultures eren depreciades per la elit cultural, així com la dels indis, els negres... o qualsevol altra cultura diferent a l’europea, la qual cos es va servir per justificar la colonització.


L’antropòleg aficionat, Manuel Elizalde, va anunciar el 1971 el descobriment a Mindanao dels "tasaday", una petita tribu primitiva que vivia aïllada a la selva, i de la qual va dir eren el poble més primitiu de la terra i vivien com en l'Edat de Pedra. Elizalde va aconseguir que s'aïlli la zona on vivien per preservar la seva existència, la seva gran troballa antropològic. Quinze anys després va ser acusat d'haver comès un frau a l'haver contractat persones per fer-se passar per aquesta tribu.

      Actualment, hi ha que reconèixer les diferencies culturals i saber apreciar-les. No podem fer com ha fet sempre la burgesia: enaltir la seva cultura i denigrar les altres. Darrere d'això hi ha els interessos creats d'aquells que busquen esclavitzar, dominar i explotar a altres pobles, i dissimular aquesta opressió i explotació sota la disfressa hipòcrita de la superioritat cultural occidental.


Els negres caníbals als que tenim l'obligació de civilitzar


Negres esclaus en les "olles" del civilitzat i cristià home blanc

      En el treball anomenat d’Alan Woods que estem resumint, l’autor afirma que sota aquesta bandera, els cristians del nord d'Espanya (veritables descendents dels gots bàrbars), van destruir els sistemes d'irrigació i la meravellosa cultura islàmica de Al-Àndalus, després van continuar i van destruir les riques i florents cultures dels asteques i els inques. Sota la mateixa bandera, els colonialistes britànics, francesos i holandesos, esclavitzaren sistemàticament als pobles d'Àfrica, Àsia i el Pacífic. No contents amb reduir a aquests pobles a la pitjor classe d'esclavitud, els van robar, no només la seva terra, també l'ànima. Els missioners cristians van acabar la feina començada pels soldats i caçadors d'esclaus, robant a la població la seva identitat cultural.


Moriscos dansant
     Així doncs, convindrem en que es just tractar la cultura de cada poble amb el respecte i afecte que es mereix. Cada període, cada poble, ha afegit alguna cosa al gran tresor de la cultura humana que és la nostra herència col·lectiva. Però, al mateix temps, hem de reconèixer que entre les primeres destrals de pedra (algunes de gran bellesa estètica) i el David de Miquel Àngel, s'ha produït un progrés artístic perceptible.

Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares