Etiquetas

Els bàrbars civilitzats?

      Entre els historiadors actuals està de moda lloar la cultura dels bàrbars, posant-la al mateix nivell que la romana. Diuen que els bàrbars, al enderrocar l’Imperi Romà, van deixar una societat més civilitzada que la que van conquistar, substituint l'esclavitud per una societat més justa on s'estimulava i valorava el treball i els oficis tècnics. Aquesta gentola encegada en la defensa dels pobles esteparis afirmen que moltes coses valuoses de la nostra cultura tenen les seves arrels en el mon bàrbar, com les fabuloses tècniques del treball de metall, fusta o joieria. Diuen que sabien construir vaixells i eren pacífics comerciants.


Batalla de romans i bàrbars. Sarcòfag de Ludovisi, segle III d.C.
     Però els romans sabien construir no només vaixells, també carreteres, aqüeductes, ciutats i moltes altres coses. Aquests historiadors passen per alt l'insignificant detall que aquestes coses van ser destruïdes o es van enfonsar per l'abandonament dels bàrbars, i que això va portar al desbaratament catastròfic del comerç i una profunda caiguda en el desenvolupament de les forces productives. Com havíem dit més amunt, si minven les forces productives també ho fa la cultura, de manera, que podem afirmar que per culpa de les destruccions barbares la societat occidental  va retrocedir mil anys enrere.


Vaixell saxó


Trirrem imperial romà


Aqüeducte romà de Segovia


Via Apia
    Alguns historiadors britànics asseguren que les travessies marítimes dels angles i els saxons cap a Gran Bretanya, no van ser invasions de masses dirigides per guerrers, sinó petits grups d'emigrants pacífics que buscaven nous assentaments. Aquí confonen de nou les coses.
    Les raons per a aquests moviments de masses dels pobles al segle V, encara que no estan massa ben estudiats, degueren originar-se per un canvi de clima, segurament  més calorós, que va originar inundacions dels terrenys costaners del nord d’Europa (Holanda, Alemanya...), tornant aquestes terres inhabitables. Per altra banda, trobem la teoria més tradicional que diu que l’avanç dels germans es va produir per la pressió d'altres tribus bàrbares que venien d'Orient asiàtic. Amb tota probabilitat es tracti d'una combinació d'aquests factors i altres.


     Durant segles va existir un comerç important al llarg de les fronteres orientals, entre bàrbars i romans. Molts es convertiren en mercenaris i van servir en les legions romanes, com Alaric. Altres van entrar dins del limes com colons.
    Aquest es un fet cert, però no ho és menys que el comerç entre les nacions civilitzades i els bàrbars, estava invariablement relacionat amb la pirateria, l'espionatge i la guerra. Els comerciants bàrbars observaven acuradament els punts forts i febles de les nacions amb les que entraven en contacte. Si existien signes de debilitat, a les relacions comercials "pacífiques" seguirien les bandes armes a la recerca de saqueig i conquesta.


Genseric  saquejant Roma de Karl Briulov
     Els romans tenien un nivell cultural més alt que els bàrbars i es pot demostrar fàcilment amb el següent fet. Encara que els bàrbars van aconseguir conquistar als romans, ells mateixos van ser ràpidament absorbits, i fins i tot van perdre la seva pròpia llengua i van acabar parlant un dialecte del llatí.
     L'única excepció manifesta a aquesta regla és que els angles i els saxons que van envair Gran Bretanya, no van ser absorbits pels celtes-romans britànics que eren més avançats. El nombre de paraules d'origen celta en la llengua anglesa és insignificant, comparada amb el nombre de paraules àrabs en la llengua espanyola. La raó per això és que els àrabs a Espanya tenien un nivell cultural superior als cristians de parla espanyola que els van conquerir.


A Dinamarca es va trobar en 1891 un calder celta (el calder de Gundestrup). Un autor francès Jean-Jacques Hatt en el seu llibre "Les Dieux de la Gaule" ha intentat desxifrar les representacions del panteó celta. Aquí Cernunnos envoltat per animals místics. Porta en una mà una serp amb cap de moltó que és el símbol de l'equilibri entre les forces solars i les forces terrestres. A l'altra mà porta un “torque”, que és un típic símbol celta per la noblesa.
    L’explicació de la poca influència celta i romana sobre els anglosaxons la troben, precisament,  en la manca de pacifisme i amabilitat dels invasors, els quals van  aplicar una política genocida contra el poble celta i les terres van ser preses amb guerres sagnants de conquesta, obligant-los a refugiar-se a l’altre costat del mar, a la Bretanya francesa.


Poblat celta. Font: Hi ha trenques ferm

Per tant, desprès de tot el que hem vist, podem posar un altra regla ferma: un poble invasor, la cultura del qual està en un nivell més baix que el poble conquerit per ell, amb el temps, serà absorbit per la cultura dels conquistats i no viceversa.
     No obstant, els historiadors burgesos encara podran respondre que aquest procés només passa quan el nombre d'invasors es relativament petit.
    Però, aquesta regla no es compleix quan els mongols van envair l'Índia i van establir la dinastia Mogul que va durar fins que els britànics van conquerir l'Índia. A pesar de ser una gran quantitat d’invasors, van ser completament absorbits per la forma de vida índia que era més avançada. Exactament el mateix va passar a la Xina.
      Quan els britànics van conquerir l'Índia, no van ser absorbits per la cultura nativa (amb importants conquestes en els terrenys de l'art, escultura, arquitectura, música i poesia), sinó el contrari -com explica Marx-, van destruir completament la vella societat índia que havia resistit durant milers d'anys. Com va ser això possible? Només perquè Gran Bretanya, on el sistema capitalista s'havia desenvolupat ràpidament, tenia un nivell més alt de desenvolupament de les forces productives que l'Índia.
      Els conqueridors europeus menyspreaven els indis, almenys com semi-bàrbars. Els suposadament civilitzats britànics van aixafar de forma brutal als indis, amb una combinació d'engany, mentides, assassinats i massacres. El nombre de britànics que es van assentar a l'Índia era insignificant comparat amb les masses d'aquest vast subcontinent. Després de dos-cents anys, van ser els indis els que van aprendre anglès i no viceversa. Avui, mig segle després de la sortida dels britànics, l'anglès és encara la llengua oficial de l'Índia i roman com la lingua franca de tots els indis i pakistanesos cultes.


L'Imperi Britànic de la Índia va durar gairebé un segle (1858-1947) i va reemplaçar a l'Imperi Mogol
    Això fou possible perquè el capitalisme representa un nivell més elevat de desenvolupament que el feudalisme o la manera asiàtica de producció. Aquest és el factor decisiu.
      Un altre punt que devem remarcar es que abordar la història humana des d'un punt de vista sentimental és pitjor que inútil. La història no coneix la moralitat i funciona segons diferents lleis.
     Des d'un punt de vista científic, per tant, no té sentit comparar els nivells morals de la conducta dels romans o dels bàrbars. Les pràctiques inhumanes i bàrbares han existit en cada període de la història, si prenem una vara de mesurar per jutjar la raça humana, hauríem de treure conclusions molt pessimistes.


Holocaust nazi
      Volem crear una nova regla: defensen que quant major és el grau de desenvolupament d’una civilització, major la capacitat d'infligir sofriment a un major nombre de persones. Nomes cal recordar les últimes guerres i, sobre tot, les dues guerres mundials.
     Davant l’immens sofriment que poden ocasionar en la actualitat les grans potències econòmiques i, per descomptat, militars, algunes persones han tret la conclusió que potser el problema és que hi ha hagut massa desenvolupament, massa progrés, massa civilització. No seríem més feliços vivint en un entorn agrícola senzill fent la nostra roba i pastant el nostre pa? És a dir, ¿no seria millor si tornéssim al barbarisme?


Els Amish són un grup interreligiós cristià anabaptista que prové de descendents d'immigrants germans i predominantment suïssos de parla alemanya. Viuen als Estat Units i abominen de la tecnologia moderna
     Aquets romàntics busquin una fuita de la desagradable realitat i volen donar-li marxa enrere al rellotge per tornar a una època daurada. El problema és que mai va existir aquesta època. Aquelles persones (normalment de classe mitjana) que parlen grandiosament de les meravelles de la vida dels dies de les comunes agrícoles no tenen idea del difícil que era la vida en aquells temps: llargues jornades de dur treball, llaurant amb bous les terres del amo; les mans congelades per la fred mentre posaven la reixa i la fulla a l'arada, cada dia havien de llaurar un acre o més, desprès omplir les galledes dels bous amb fenc, donar-los aigua i treure el fems fora; els fills sofrien les mateixes penes i, sobre tot, sabien que no eren lliures.
    Alan Woods afegeix a aquests arguments la seva opinió: “Un parell de setmanes de treball esllomat i de destrucció de l'ànima, segurament seria una cura garantida per a les il·lusions de la majoria dels intransigents romàntics!” (Rebelión).
Què és el barbarisme?
     Per a molts els bàrbars eren persones violentes e ignorants, però, segons els grecs, la paraula s’utilitzava per a designar als  que no parlàvem l'idioma" (és a dir, el grec). Per als marxistes, normalment, significa l'etapa entre el comunisme primitiu i la primera societat de classes, quan es van començar a formar les classes i amb elles l'Estat. El barbarisme és una fase transicional, on la vella comuna es troba en un estat de decadència i on les classes i l'Estat estan en procés de formació.


    Es l’etapa que succeeix al salvatgisme, la fase de les societats caçadores i recol·lectores basades en el comunisme primitiu i que van realitzar meravelloses obres d'art a les coves de França i el nord d'Espanya). Els bàrbars tenien cultura i van ser capaços de produir objectes d'art molt bells i sofisticats. Les seves tècniques de guerra demostren que també eren capaços de gestes extraordinàries d'organització i això es va demostrar quan van derrotar a les legions romanes.
      El període de barbarisme es va caracteritzar per la transició de la manera de producció basada en la caça i la recol·lecció, al pasturatge i l'agricultura, és a dir, del salvatgisme paleolític, passant pel barbarisme neolític, al barbarisme més elevat de l'Edat de Bronze, que roman com el llindar de la civilització. Gordon Childe va escriure que totes les planta comestibles conreades de certa importància van ser descobertes per alguna societat bàrbara innominada (Què va succeir en la història. Gordon Childe. Buenos Aires. Editorial La Pléyade. 1977. Pàg. 69).


Homes del Neolític. Font: abc.com
      Aquí està l'embrió d'on van créixer les aldees i les ciutats, l'escriptura, la indústria i tota la resta que serveix de base per al que anomenem civilització. Les arrels de la civilització es troben precisament en el barbarisme, i encara més, en l'esclavitud.
El paper de l'esclavitud
      El desenvolupament de la societat de classes coincideix amb un augment massiu de les forces productives, i com a resultat, de la cultura humana, que arriba a cims sense precedents.
     Grècia i Roma es basaven en l'esclavitud, que és una institució inhumana i avorrible. Les meravelloses conquestes de l'antiga Atenes es van aconseguir sota l'esclavitud. La seva democràcia, suposadament la més avançada del món,  era la democràcia d'una minoria de ciutadans lliures. La majoria -els esclaus- no tenien cap dret. 


Esclaus romans
      Com ja havien nomenat més amunt, en les guerres de les societats primitives s’assassinava menys persones que en les guerres modernes. Això fins a cert punt és producte del desenvolupament de la ciència i la tècnica que han portat a la perfecció de la productivitat humana, no només en la indústria i l'agricultura, també en el camp de batalla.
    Des del punt de vista del materialisme històric resulta totalment indiferent que alguns bàrbars fossin caçadors de caps o cremessin vives a les persones a l'interior d'estàtues de vímet per celebrar el solstici d'estiu. Hi ha els mateixos motius per condemnar que per lloar-los per la bella joieria que van fabricar o la poesia que recitaven. El que determina si una formació socioeconòmica determinada és històricament progressista o no, és en primer lloc, la seva capacitat de desenvolupar les forces productives, les bases materials reals sobre les que s'aixeca i desenvolupa la cultura humana.


"Guerrers germànics" com es mostra en Germania Antiqua de Philipp Cluver (1616)
      La raó per la qual el desenvolupament humà va ser tan terriblement lent durant un llarg període de temps, va ser precisament el baix nivell de desenvolupament de les forces productives.
      Els romans van utilitzar la força bruta per subjugar altres pobles, van vendre ciutats senceres a l'esclavitud, van massacrar a milers de presoners de guerra per diversió en el circ públic, i van introduir mètodes molt refinats d'execució, com la crucifixió. Però també és veritat que la nostra civilització moderna, la nostra cultura, la nostra literatura, la nostra arquitectura, la nostra medicina, la nostra ciència, la nostra filosofia, fins i tot molts casos de la nostra llengua, procedeixen de Grècia i Roma.

La Velleta Verda història


Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares