Decisions instintives
No sempre fem servir l’heurística
per fer judicis. S’ha comprovat que tendim a utilitzar-los amb més freqüència
quan no tenim temps, quan estem saturats d'informació, quan els problemes que
avaluem no ens semblen importants, quan no comptem amb prou informació o quan
considerem que no tenim coneixements consistents sobre alguna cosa.
Gerd Gigerenzer en "Decisiones instintivas" diu que en
molts casos les decisions heurístiques poden ser fins i tot més encertades que
les purament racionals. Per exemple, diu que la intel·ligència de l'inconscient
contesta més ràpidament a preguntes que si hagués de recórrer als laberints del
pensament conscient i a les trampes del raonament. També afirma que de vegades
es millor guiar-se exclusivament per la intuïció.
Aquest
tipus de decisions no són, com es creu comunament, «impulsos i capricis»
mancades de tot fonament i lògica. Precisament, els resultats de les
investigacions de Gigerenzer i el seu equip són concloents quant
a l'existència de regles generals (o heurístiques) subjacents a les intuïcions.
L'autor indaga sobre la intel·ligència inconscient, que seria la que permet als
individus adaptar ràpida i eficaçment a les més variades i imprevisibles
situacions del món real.
Ron Mueck, A
Girl, 2006
Ron Mueck , Wild
Man (2005). Art hiperrealista o inconscient?.
Font: xumigos
Decisions instintives tracta de com la ment
s'adapta i economitza temps en prendre decisions al basar-se en l'inconscient,
en regles generals i en facultats productes de la pròpia evolució humana.
Gigerenzer descriu el denominat enfocament
adaptatiu, una
característica evolutiva humana, que no es pot explicar amb les teories de
la personalitat, les de l'actitud i les cognitives, ja que aquestes busquen
explicar el comportament humà considerant només els processos mentals racionals.
Per a Gigerenzer l'entorn en què es materialitza
l'acció és imprescindible per explicar tant el funcionament de la ment com per
capturar la lògica de les accions, en particular les instintives. Per ell, la
conducta es desenvolupa d'una manera flexible a mesura que els individus
interaccionen amb el medi social circumdant. Les estructurés dels entorns condicionen
el funcionament de la ment i el comportament humà.
Les normes de la lògica, per Gigerenzer,
són indiferents al contingut de la informació i a la cultura, i per això el que
solen considerar errors de raonament poden ser en realitat avaluacions socials
intel·ligents d'una situació particular.
La intuïció permet
conèixer la realitat molt més ràpida que la racional, i a diferència d'aquesta,
quan la decisió es basa en la intuïció no és possible donar arguments o raons
de pes que justifiquin aquesta decisió en cas contrari estaríem parlant de
lògica.
El ser humà te una capacitat d'avaluació
inconscient que opera al cervell a l'hora d'aplicar una regla general davant un
problema determinat. Posa l'exemple del reconeixement de noms, formulant a un
grup la pregunta quina es la ciutat més poblada Txernòbil o Heingjing?, nom inventat d'una ciutat xinesa. Els
entrevistats van respondre que la ciutat més poblada era la suposada ciutat
xinesa. Va fallar l'heurística del reconeixement, sent que la resposta era
Txernòbil.
Per a
Gigerenzer
no va existir error en el raonament ja que, en ser les heurístiques flexibles,
la ment pot descartar mitjançant un procés d'avaluació inconscient. I, en
aquest cas, el coneixement que les ciutats xineses solen ser molt populoses va
prevaler sobre el simple reconeixement de noms en el procés d'avaluació. Això
acompleix el principi d’aplicar la regla general abans que la
particular.
Gigerenzer ha analitzat la intuïció i ha
descobert que prenem millors decisions si tenim en compte una bona raó que si
tenim en compte un munt. Com gairebé tot, el motiu d'això és evolutiu. El
procés d'elecció es basa en una sèrie de regles generals que el nostre cervell
ha anat aprenent al llarg de milers d'anys. Aquestes regles formen part d'una
mena de llibre d'instruccions al qual recorrem davant de cada situació i en què
trobem respostes ràpides i precises. Això és el que s'anomena "regla general" o
"heurística". Una heurística ignora informació, i això és el que
accelera la presa de decisió en la situació adequada. En la nostra vida
quotidiana, sovint ens regim més per regles generals que pel que sol ser
racional.
"Tria
el que coneguis"
El neuròleg Antonio Damasio va demostrar que
les persones a les que no els funcionaven les connexions entre l'àrea límbica
(part emocional) i l'escorça cerebral (evolutivament molt més jove i
encarregada del pensament lògic), aquests individus podien raonar perfectament
i resoldre problemes de lògica sense cap tipus de dificultat. No obstant això,
per a les decisions petites però en què el nombre de variables que intervenia eren
elevades no es veien capaços de prendre cap decisió.
Descarregar Y el cerebro creó al hombre, PDF
Gigerenzer descobreix en les heurístiques de
reconeixement regles com "Tria
el que coneguis". Alguns experiments simples, resulten prou il·lustratius.
Es va plantejar a diferents grups la següent interrogant: quina ciutat té més
habitants, Detroit o Milwaukee?. Un primer grup van ser nord-americans, i en
els resultats hi va haver divisió d'opinions: el 60% es va inclinar per Detroit
(que és la resposta correcta), però la resta va optar per Milwaukee. Després es
va plantejar la mateixa interrogant a alemanys, que sabien poc sobre Detroit, i
la majoria ni tan sols havia sentit parlar de Milwaukee. El sorprenent és que
pràcticament tots van encertar, més del 90%. Però llavors com és possible que
les persones amb menys informació facin sistemàticament millors inferències que
les que saben més coses? Aquí es va aplicar una regla general molt senzilla, la
"heurística
de reconeixement". Els alemanys havien sentit parlar de
Detroit, però no de Milwaukee: aquest és el motiu. La ignorància parcial pot
ser útil, i sempre passa així quan, en el món real, el reconeixement del nom
està correlacionat amb el que es vol saber.
Una gran
quantitat d'informació no sempre és garantia per resoldre un problema
Aquest principi es aplicable a totes les
decisions, com per exemple, les inversions en borsa. L’anomenada ignorància social de la majoria
encertarà més vegades en les inversions que els suposats experts. Al individu
profà tan sols li sonen unes quantes corporacions industrials, normalment les
més importants, mentre que l’expert està familiaritzat amb totes i corre mes
riscos.
Això és aplicable als equips de futbol: s’han
fet estudis en els que persones molt ignorants han fet prediccions sobre els
resultats de campionats mundials, o campionats europeus, i sistemàticament les
seves prediccions són igual de bones que les dels experts, i a vegades millors,
perquè disposen de coneixement parcial i, per tant, poden basar-se en aquestes
regles generals tan senzilles i poderoses.
En la seva obra "Decisiones
instintivas", desenvolupa la temàtica de "l’heurística
del reconeixement", que és un principi bàsic i senzill, el qual estableix
que “si una de les opcions sembla
correcta, és s'escull com a correcta”. És a dir, de manera general: "si
un de dos o més objectes, es reconeix i no l'altre o els altres, s'infereix
d'això, que l'objecte reconegut té un valor més alt de ser l'opció correcta amb
respecte a l'altre o altres". Sota aquest principi, és possible adonar
experimentalment de centenars de comportaments diaris propis i aliens que es
basen en això: conduir fins casa, preparar el sopar, fer la compra, etc.,
Qualsevol comportament teòricament complex acaba sent alguna cosa amb un enorme
component de "heurística del reconeixement".
Gerd Gigerenzer (1947) és un psicòleg alemany que s’ha convertit en un agut crític de
l'obra de Daniel
Kahneman i Amos Tversky, l'anomenada teoria de les
perspectives (prospect theory),
segons la qual els individus prenen decisions, en entorns d'incertesa, que
s'aparten dels principis bàsics de la probabilitat. A aquest tipus de decisions
el van anomenar dreceres heurístiques.
Gerd Gigerenzer (1947)
Una de les manifestacions de les dreceres
heurístics és l'aversió a la pèrdua. D'aquesta manera, un individu
prefereix no perdre 100 dòlars abans que guanyar 100 dòlars, la qual cosa
suposa una asimetria en la presa de decisions. Segons els autors aquest
comportament no es racional, sinó que està influenciat per biaixos cognitius,
del tipus dels que hem parlat abans. Afirmen que el pensament humà està
distorsionat pels biaixos cognitius irracionals.
Daniel Kahneman
i Amos Tversky
En contra d’aquesta visió està l’opinió de
Gigerenzer,
el qual concep la racionalitat com un instrument d'adaptació que no és idèntica
a les regles formals de lògica o càlcul de probabilitats.
Per la seva banda, Malcolm Gladwell a "Inteligencia Intuitiva" argumenta que
les persones capaces de prendre bones decisions no són necessàriament aquelles
que processen més informació en menys temps, ni tan sols les que dediquen més
temps a reflexionar en profunditat, sinó aquelles que són capaços de
sintetitzar i extreure els pocs factors que realment importen en fraccions de
segon. A aquesta capacitat l’anomena inconscient adaptatiu, la part del cervell que
ens permet treure conclusions precises en qüestió de segons i que avui
constitueix un dels camps més importants de la psicologia. L'inconscient
adaptatiu, explica Gladwell, no s'ha de confondre amb el fosc subconscient
descrit per Sigmund Freud. Aquesta nova noció, diu, es concep com una espècie
d'ordinador gegantí que processa ràpida i silenciosament milions de dades,
encara que no siguem conscients.
Malcolm Gladwell autor de "Inteligencia Intuitiva"
El llibre de Gladwell està ple d’exemples
de la facultat que tenim per intuir i encertar previsions, i diu el que
considerem lliure albir és en bona mesura una il·lusió. Gairebé sempre
funcionem en pilot automàtic, i la forma en què pensem i actuem és molt més sensible
a les influències externes del que creiem. La clau, en tot cas, rau en saber
quan hem de confiar en les nostres percepcions i quan ens estem deixant portar
per prejudicis erronis, com els que hem estudiat abans. En la mesura, en el
terme mig, està la raó.
Fonts:
-Dialnet. Inteligencia
intuitiva de Malcolm Gladwell. Autor: Rolando Navarro en: Frónesis:
Revista de filosofía jurídica, social y política, ISSN 1315-6268, Vol.
14, Nº. 2, 2007 , págs. 145-150. Text complet
(pdf)
-Decisiones instintivas.
La inteligencia del incosciente. Reis-Cis (pdf)
Entrevista de
Eduard Punset con Gerd Gigerenzer. Redes
(pdf)
- Existeix el progrés en la història humana?
- Els bàrbars civilitzats?
- Salvatges i civilitzats
- L’escepticisme
- L'heurística com a metodologia científica
- Biaixos cognitius
- Decisions instintives
- Heurística
- Les altres explicacions als fenòmens físics
- Prejudicis cognitius
- Mètodes científics?
- La teoria científica
- El mètode cientific
Comentarios
Publicar un comentario