Prejudicis cognitius

      Els prejudicis o biaixos cognitius no són més que hipòtesis, induccions o construccions mentals que han estat esbiaixades positiva o negativament pel cervell. Així mateix quan es realitzen afirmacions o argumentacions i aquests prejudicis cognitius surten a la llum, els raonaments es converteixen en fal·làcies.

     La Wikipedia es una bona font per ampliar aquest tema on podem trobar multitud d’exemples de biaixos cognitius i fal·làcies. Veiem l’efecte halo: la nostra primera percepció d'una persona afecta el nostre judici general sobre ella, sovint portant-nos a cometre errors de judici que poden ser greus. A això se li coneix com el "efecte halo", perquè traslladem les característiques positives o negatives de part de la personalitat d'algú a altres parts.

El nostre cervell dóna credibilitat a un entrenador de futbol com a expert en colesterol a causa del "efecte halo".

     El prejudici cognitiu o procés mental amb el qual s’esbiaixen les creences no es pot eliminar ja que és un aspecte fisiològic intrínsec a la psique de l'ésser humà i que a més sembla estar estès evolutivament ja que compleix la seva funció en l'associació i reconeixement d'objectes quotidians, vegem per exemple la pareidolia.

      Derivada etimològicament del grec eidolon  ("figura" o "imatge") i el prefix par ("al costat de" o "adjunt") és un fenomen psicològic consistent en què un estímul vague i aleatori (habitualment una imatge) és percebut erròniament com una forma recognoscible. 

La inscripció d'uns jeroglífics sobre altres més antics-després de la pèrdua de la pasta de farciment-han originat curioses formes que s'assemblen a helicòpters, avions, etc. Temple d'Abidos.

      El caràcter aparentment sagrat de determinats llocs arqueològics podria ser explicat en part, amb el fenomen psicològic conegut com hierofania (aparicions o experimentació de la proximitat d’una divinitat per part de determinats individus) i la pareidolia.

Aquest despertador sembla tenir una cara trista.

      Entre els casos mes coneguts de pareidolia sobresurten el cas de la visió d'animals o rostres en la forma dels núvols; la visió de rostres en els cims d'alguns turons pedregosos: l’apreciació de rostres a la part davantera o posterior d'un vehicle (els fars representarien els ulls, la graella la boca i el parabrisa el front o cap); audició de missatges recognoscibles en enregistraments en idiomes desconeguts o reproduïdes al revés; albiraments d'ovnis, animals críptides, fantasmes o altres fenòmens paranormals.

Es obligació de la persona científica compensar el biaix o modificar les pròpies creences mitjançant el mètode científic com a mecanisme per descartar hipòtesi que són falses. D'aquesta manera, el biaix se situaria en direcció a hipòtesis que són menys falses fins a noves revisions a la recerca de factors desconeguts o nova informació.

      La ciència no pretén ser ni absoluta, ni autoritària, ni dogmàtica. Per això, sotmès a revisió constant totes les idees, hipòtesis, teories... tot el coneixement científic està subjecte la modificació. El coneixement que tenim representa les hipòtesis científiques i teories que han estat recolzades per observacions i experiments (mètode empíric).

Una pretesa refutació del marxisme per un populista. En realitat el nen hauria d'estar a l'escola aprenent i jugant amb altres xiquets. Quan el propietari capitalista deixi de tenir els beneficis que s'esperava, tancarà la fàbrica i deixarà en la misèria al nen i a la seva família. Blog http://pumacapitalista.blogspot.mx/

      El mètode científic és també afectat pels prejudicis cognitius ja que els efectes associatius de la nostra ment són els que permeten, al mateix temps, llançar el major nombre d'hipòtesis. No obstant això, el mètode, si és ben executat en els seus últims i més importants passos, permet rebutjar aquests prejudicis.

L'experimentació, la repetició i supervisió de l'experiment son fonamentals per l’avanç científic

      Mitjançant l'experimentació, la repetició i supervisió de l'experiment per part de persones que poguessin tenir altres biaixos cognitius es minimitzen els errors de l'experiment, els errors en la interpretació dels resultats o errors en estadístiques que farien a la teoria una falsa o imprecisa creença. Per això, en ciència s'usa la revisió per parells, a major nombre de revisions menor probabilitat de biaix o de falsa interpretació de les dades experimentals, amb el que el treball és considerat més rigorós o estable.

      El mètode científic es infal·lible en dos sentits. D'una banda, el mètode científic mai assegura res de manera conclusiva, així que no pot equivocar-se. Dit d'una altra manera, si pots provar que alguna teoria científica està equivocada, estàs formant part del mateix mètode científic, que s'està autocorregint gràcies al teu ajut.

Stanley Miller, combina les idees d'altres científics, i reprodueix l'atmosfera primitiva de la Terra mitjançant la creació d'una càmera que conté només hidrogen, aigua, metà i amoníac. Es bull l'aigua i exposa els elements d'una descàrrega elèctrica com un llampec, la simulació dels processos de la Terra primitiva. Després d'una setmana, Miller troba que compostos orgànics s'han format, incloent alguns dels aminoàcids, els "maons de la vida."

      Sense una certa disciplina com proporcionen la ciència i l'escepticisme, és molt dubtós que el gènere humà hagués estat capaç de progressar culturalment.

      Com discriminar entre una hipòtesi científica i una altra que fos més aviat una especulació filosòfica o metafísica o pseudociència? La solució racional la va aportar Popper. La ciència es diferencia d'altres tipus de coneixement per la seva possibilitat sistemàtica de ser rebutjada per les dades de la realitat.

Descarga el PDF

Karl R. Popper. Conjeturas y refutaciones. Descarga el PDF.

     Aquest postulat és el contrari que defensa l'enfocament empíric-inductiu, segons el qual un enunciat és científic en la mesura que la seva veracitat pugui ser confirmada per l'experiència. Per a Popper, i els seus seguidors, un enunciat serà científic en la mesura que més s'arrisqui o s'exposi a una confrontació que evidenciï la seua falsedat, això és el criteri de demarcació.

      Segons aquesta posició, la ciència es distingeix d'altres coneixements per ser "falsable" (i no "verificable"), és a dir, perquè conté mecanismes orientats a determinar la seva possible falsedat. La base d'aquest criteri està en la mateixa crítica a l'empirisme i l'inductivisme: per més que un enunciat es correspongui fidelment amb milers de milions de casos de la realitat, en principi res no impedeix que de sobte aparegui un cas contradictori. D’alguna manera aquest assumpte està relacionat amb el principi d’incertesa d'Heisenberg que estableix la impossibilitat que determinats parells de magnituds físiques siguin conegudes amb precisió absoluta. Afirma que no es pot determinar simultàniament i amb precisió absoluta, certs parells de variables físiques, com són la posició i el moment lineal (quantitat de moviment) d'un objecte donat. En altres paraules, com més certesa es busca a determinar la posició d'una partícula, menys es coneix la seva quantitat de moviment lineal i, per tant, la seva velocitat. Aquest principi va ser enunciat per Werner Heisenberg el 1927.

      Si, per exemple, observem milions de corbs i veiem, a més, que tots són negres, no hi ha raó lògica per concloure que tot corb és necessàriament negre, ja que sempre hi ha la possibilitat que aparegui algun altre color. I, atès que el conjunt complet de tots els casos possibles escapa a l'observació de l'ésser humà, mai serà possible verificar o comprovar la veritat d'un enunciat com "tots els corbs són negres". Però, en canvi, sí que serà sempre possible determinar la seva falsedat, per la qual cosa serà suficient un sol cas en què no es compleixi la llei. Per tant, el coneixement científic no persegueix demostrar la seva veracitat, sinó exposar-se a qualsevol cas que evidenciï la seva falsedat. Així, tot enunciat científic podrà ser mantingut només provisionalment (tot i que transcorrin segles), mentre no aparegui un cas que el contradigui (és a dir, mai podrà ser decisivament verificat), però, en canvi, sí que podrà ser refutat i rebutjat definitivament tot just sorgeixi una dada que ho negui.

L'albinisme en els corbs és un fenomen rar. Les seves possibilitats de sobreviure són molt petites pel rebuig dels seus pares. L'exemple més sorprenent del que es té notícia és el dels tres corbs que es van trobar a la vora de la mort per falta d'aliment al cementiri de Bishop Auckland (Gran Bretanya).

     A diferència del positivisme lògic, el racionalisme rebutja el concepte de "veritat objectiva i immutable", accepta la relativitat del coneixement científic, admet els factors socials i intersubjectius que condicionen la seva validesa i, potser el més important, planteja el seu caràcter de correctibilitat sobre la base de constants processos de falsació davant els fets i davant altres opcions de coneixement.

      Així, i d'acord a aquesta interpretació, mentre el coneixement especulatiu idealista (els discursos retòrics o polítics, religiosos, subjectivistes, psicologistes, etc.) es valen de subterfugis per evadir la seva confrontació amb l'experiència i per escapar a tota evidència de falsedat, el coneixement científic es valida, per sobre de tot, en les seves possibilitats d'error. Des d'aquest angle queda plenament acceptat i justificat el fet que sigui en la ciència, precisament, on es descobreixi la major quantitat d'errors del coneixement humà, ja que altres tipus de coneixements evadeixen les confrontacions o riscos i amaguen les seves debilitats. Com a contrapart, és també en la ciència on es troba el major nombre de rectificacions i evolucions, mentre altres tipus de coneixement romanen estancats i improductius.

• Existeix el progrés en la història humana?
• Els bàrbars civilitzats?
• Salvatges i civilitzats
• L’escepticisme
• L'heurística com a metodologia científica
• Biaixos cognitius
• Decisions instintives
• Heurística
• Les altres explicacions als fenòmens físics
• Prejudicis cognitius
• Mètodes científics?
• La teoria científica
• El mètode cientific