L'heurística com a metodologia científica
Com a
metodologia científica, l'heurística és aplicable a qualsevol ciència i inclou
l'elaboració de mitjans auxiliars, principis, regles, estratègies i programes
que facilitin la recerca de vies de solució a problemes, o sigui, per resoldre
tasques de qualsevol tipus per a les que no es compti amb un procediment
algorítmic de solució.
En matemàtiques, lògica, ciències de la
computació i disciplines relacionades, un algoritme (del grec i llatí, dixit algorithmus i aquest al seu torn
del matemàtic persa Al-Juarismi) és
un conjunt prescrit d'instruccions o regles ben definides, ordenades i finites
que permet realitzar una activitat mitjançant passos successius que no generin
dubtes a qui hagi de fer aquesta activitat. Donats un estat inicial i una entrada,
seguint els passos successius s'arriba a un estat final i s'obté una solució.
En la vida quotidiana, s'empren
algorismes freqüentment per resoldre problemes. Alguns exemples són els manuals
d'usuari, que mostren algorismes per utilitzar un aparell, o les instruccions
que rep un treballador per part del seu patró. Alguns exemples en matemàtica
són l'algorisme de multiplicació, per calcular el producte, l'algoritme de la
divisió per calcular el quocient de dos nombres, l'algorisme d'Euclides per obtenir
el màxim comú divisor de dos enters positius, o el mètode de Gauss per resoldre
un sistema lineal d’equació.
Els diagrames de flux serveixen per representar
algorismes de manera gràfica.
Entre les regles heurístiques que més
s'empren estan:
Entre
les estratègies heurístiques tenim el treball cap
endavant: es parteix del que tenim per realitzar les reflexions
que han de conduir a la solució del problema: hipòtesi. El treball
cap enrere: s'examina primerament el que es busca i, recolzant-se
en els coneixements que es tenen, s'analitzen possibles resultats intermedis
del que es pot deduir el que busquem, fins a arribar al que busquem.
Una teoria científica té un alt valor
heurístic si és capaç de generar noves idees o induir noves invencions. Per a
això, sense ser irrellevant, no és imprescindible que la teoria sigui certa o
incerta.
La
heurística és la capacitat de l'ésser humà per canviar la seva conducta, per
tal de resoldre situacions problemàtiques i respondre adequadament, sense fer
un llarg raonament lògic, en breus instants. Aquesta facultat humana, que res
te a veure amb els instints, es una fita –un èxit- de l'evolució humana que ha
convertit el cervell de l’home en un potent ordinador que calcula milions de
situacions, càlculs, respostes en mil·lèsimes de segons. El perill
d’utilitzar sempre aquesta poderosa eina està en que produeix biaixos cognitius
que poden convertir el pensament i la conducta humana en una mera repetició
estereotipada de tòpics d’opinió, religiosos, racials... Sempre que el ser humà
sigui conscient d’aquets defectes i els pugui controlar, tindrà al seu abast el
més potent ordinador que mai s’ha creat i, possiblement, mai es crearà.
Així, doncs, el biaix cognitiu sorgeix de
diversos processos que de vegades són difícils de distingir. Aquests inclouen
processament de la informació mitjançant dreceres (heurística), motivacions
emocionals i morals, o la influència social.
La noció de biaix cognitiu va ser
introduïda per Daniel
Kahneman i Amos Tversky en
1.972, i va sorgir de la seva experiència amb la impossibilitat que tenen les
persones de raonar intuïtivament amb ordres de magnitud molt grans, o anumerisme.
Tant ells com altres investigadors van demostrar l'existència de diversos
patrons de situacions en que els que judicis i decisions humanes diferien del
predictible segons la teoria de l'elecció racional. Van explicar aquestes
diferències en termes heurístics, processos intuïtius però que introdueixen
errors sistemàtics. Teoria de les perspectives
Aquests experiments es van estendre més enllà dels programes de recerca lligats a la psicologia acadèmica cap a altres disciplines i va ser un factor important en el sorgiment de l'economia conductual, portant a Kahneman a guanyar el Premi Nobel de Economia el 2002 per haver integrat aspectes de la investigació psicològica en la ciència econòmica, especialment pel que fa al judici humà i la presa de decisions sota situacions d’incertesa. Totes aquestes investigacions van conduir a Tversky i Kahneman al desenvolupament de la Teoria de les perspectives com una alternativa més realista a la Teoria de l'elecció racional. Aquesta teoria ens permet descriure com les persones prenen les seves decisions en situacions on han de decidir entre alternatives que involucren risc.
Tres
dels més importants errors en els processos de presa de decisions, conformen el
que s'anomena "Teoria de les Perspectives”. En primer lloc l’Aversió a
perdre assenyala que el dolor per una pèrdua és més gran que
l'alegria per un guany. Les preferències de
risc asimètriques es un biaix cognitiu que te la seva base en
que preferim no apostar quan s'està guanyant, però arriscar més quan s'està
perdent. Y, finalment, l’estimació errònia de probabilitats es basa en
pensar que alguns successos tenen més possibilitat d'ocórrer de la que realment
tenen.
Podríem dir que aquesta teoria manifesta
que les persones tenen aversió als riscos, i aquesta característica –parlant
financerament- condueix als guanys. En canvi, la recerca del risc només
produeix pèrdues.
Les persones prenem les decisions en dues
etapes: edició i avaluació. En l'edició ordenem els possibles resultats que
podem obtenir de la nostra decisió. L’ordenació comença del resultat més baix
fins al més alt; desprès fixem com a punt de referencia un terme mig i des
d'aquí considerem els resultats més baixos com dolents i els més alts com a
bons.
La imatge mostra com el valor o motivació de les persones
està més influït o és major en un ambient de pèrdues que en un ambient de
guanys. De fet es pot observar que la motivació o el valor d'alguna cosa no
s'incrementa indefinidament amb els beneficis que representa sinó que
s'estanca. No obstant això, la por o motivació negativa decreix ràpidament al
principi i després lentament a mesura que les pèrdues creixen. Això representa
una diferent visió en la presa de decisions davant els guanys i les pèrdues.
Font: Wikipedia
Posem com exemple la posició acomodada de
qualsevol persona amb inversions immobiliàries i un sou fix. Aquest individu no
respondrà a ofertes per a invertir en borsa amb un alt risc, però si ho farà a
assegurances de vida amb capital assegurat de 100.000 € per a la seva família.
En canvi, una persona jove, sense lligams, estarà disposat a invertir el seu
capital en negocis arriscats, per veure si pot obtindré ràpids guanys.
Aquesta regla pot veure’s alterada per
certs biaixos cognitius com podria
ser el Status Quo. Hi ha ocasions
on cap de les alternatives que se'ns presenten genera en nosaltres major
satisfacció. Poden oferir-nos un treball ben pagat en una altra ciutat, però si
ja cobrem una xifra suficient, per què anàvem a canviar?
Un altre biaix es l'Efecte de Dotació, el qual
produeix que el posseïdor d’una casa o propietat de la que es sent relativament
satisfet i l’ha desfruitada duran 50 anys, quan li ofereixen 10 vegades més del
preu d'adquisició no els vol vendre perquè se sent feliç amb aquesta casa o les
seves propietats.
Un tercer biaix és l’aversió a la pèrdua, desviament
cognitiu que fa que les persones tinguin
més por dels efectes de les possibles pèrdues que l'anticipació de possibles
guanys. Val més un tord a la mà que mil i cinc-cents que volen.
Resumin el que hem dit amb uns quants
exemples: si es diu que van a donar-nos a tots una paga extra de 1.000 € i, al
final em rebem més, ho percebrem com un guany, però si ens donen menys, direm
que hem tingut una pèrdua. Quan passejant ens trobem 20 € i comprem un bitllet
de loteria i no ens toca, segurament estarem més contents que si haguéssim
pagat aquests 20 € de la nostra cartera, cosa que consideraríem una pèrdua.
Alguns investigadors com David Funder i Joachim Krueger han
suggerit la possibilitat de veure els prejudicis cognitius no com a errors,
sinó com dreceres utilitzats pels humans a l'hora de predir i prendre
decisions, tot quan no hi ha molta informació. Veure Decisions instintives.
L'ètica del prejudici
Entenem per prejudici el prendre
decisions sense tenir una experiència pròpia, un fet que evolutivament sembla
estar estès. En psicologia, aquest terme fa referència a la distorsió de la
informació que es produeix en el nostre cervell al processar-la.
Amb freqüència se li associen a la
predisposició o prejudici cognitiu, unes connotacions ètiques negatives, ja que
tot prejudici, èticament parlant, és injust per definició, però la tendència, o
millor dit, la manera que té la consciència de processar la informació, no
hauria de ser catalogada èticament, si s'assumeix que aquesta és el llegat
natural de l'evolució. Així, la informació que obtenint dels nostres
prejudicis, en ciència, no és èticament reprovable, ja que és la manifestació
d'un model de comportament o procés mental beneficiós per a l'individu des del
punt de vista de l'evolució.
El que en ciència és reprensible és l'acte
d'evitar comprovar el prejudici i solucionar aquesta desviació heretada. Des
d'una postura científica el situar-se en una posició tancada, fixa i aïllada,
donant per certes les dades imaginades és reprovable.
Estereotips dels Estats Units
Les posicions tancades i els prejudicis que
no es volen reconèixer van en detriment de l'adaptabilitat dels individus.
Això
és degut a que al no disposar d'informació contrastada, sinó només disposar
dels biaixos i probabilitats (procedents dels valors adquirits) o tòpics
incerts (procedents de vagues referències d'altres) ens resulten reduïdes les
possibilitats d'usar la lògica per a prendre decisions correctes o per assolir
la veritat.
Es a dir, encara que el prejudici evolutiu
i la intuïció poden ser beneficioses per prendre decisions ràpides sense
informació addicional, és un obstacle per a l'avanç, adaptabilitat i, per tant,
supervivència d'una societat. Això és així perquè els fets veraços condueixen a
la predictibilitat, la predictibilitat permet la preparació i la creació
d'eines per al control dels resultats, permetent canviar gràcies a que sota
premisses vertaderes es pot usar la lògica i el raonament.
Una societat o cultura que cerca la
veritat, serà més capaç de predir i canviar el seu futur, la qual cosa
proporciona un gran avantatge de supervivència. Així, una societat veu limitada
l'accés a la veritat quan ignora els seus prejudicis. Això no exclou que sigui
possible usar la veritat per planejar mals escenaris futurs, per això són
importants els mecanismes de control. Però, llavors la causa del problema seria
"l'aplicació" realitzada i no la disponibilitat de la veritat.
El coneixement científic es diferencia de
la manera de pensar tendenciosa. Les doctrines i los dogmes produeixen una
ètica reprovable, mentre que els prejudicis son producte de l’evolució humana.
Si la ciència ens diu que hi ha el planeta
Urà, és cosa que creiem sense comprovar-ho perquè s'ha rebut formant part de la
nostra educació. El no comprovar científicament la seva existència per cada individu
és un acte que evita la despesa energètica i pèrdua de temps, i a més
proporciona estabilitat social.
Avui
dia rebem informació de moltes fonts i en quantitats que aparentment superen la
capacitat del nostre cervell. Per a evitar la confusió que aquesta informació podria
ocasionar al còrtex cerebral –la part lògica- el immens ordenador processa les
dades i ens proporciona unes dreceres per arribar ràpidament a la solució
correcta.
Aquestes solucions esbiaixades neixen en funció de resultats
anteriors, de la experiència pròpia, quan la pròpia vida o una decisió
important depèn de la velocitat de decisió. El ser humà utilitza aquest
mecanisme que li ha donat l’evolució per desenvolupar-se en la vida normal;
però, els biaixos cognitius es converteixen a vegades en prejudicis que no
responen a la realitat. Si ningú comprovés de manera regular la veracitat de la
informació, quan la pròpia vida o la de la societat depèn d'aquesta veracitat esbiaixada,
estaríem parlant d'un acte prejudiciós o negligència. Així l'acte d'evitar
l'experimentació o no verificar la informació des d'una perspectiva informada i
científica, és un acte ple de prejudicis que en aquest cas, seria reprovable.
La supervivència, en un sentit evolutiu,
passa per avançar i assegurar-se la vida independentment o sense tenir en
compte la veracitat de la informació. Aquesta qüestió crea un conflicte ètic
entre el que raonadament s'hauria de fer i l'egoisme base de la pròpia
supervivència. Eliminar els prejudicis implica criticar les creences
establertes, de manera que la fortalesa d'una creença és més gran com millor supera
la crítica racional.
S'anomena creacionisme al conjunt de creences, inspirades
en doctrines religioses, segons les quals la Terra i cada ésser viu que
existeix actualment prové d'un acte de creació per un o diversos éssers divins,
l'acte de creació va ser portat a terme d'acord amb un propòsit divino,
normalment per a que els creients l’adoren.
En el Mètode científic la crítica, debat, testeig
i comprovació de les idees establertes, aconsegueix que algunes d'elles muten i
s'aproximen més a la veritat. El problema o negligència no està en la crítica
de les idees, sinó en la resposta de la creença a l'atac ja que algunes obvien
la resposta raonada o, fins i tot, contesten amb el silenci (Argument
a silentio) o responen amb violència (Argument ad
baculum) ja sigui perquè es creuen posseïdors de la veritat i no
volen perdre temps i energia en explicar-la (Argumentum ad
ignorantiam) o bé perquè no els beneficia (Correcció
d'Autoservei) o són reticents al canvi (argumentum ad
antiquitatem). Tant una cosa com l'altre són comportaments
prejudicis que tenen la seva arrel en els prejudicis cognitius.
Us presento un exemple d'extravagància "científica". Com aquesta hi ha milions de pàgines web mantingudes per individus
plens de prejudicis -he de suposar-, ja que altrament estaríem tractant
d'embaucadors. Aquesta és una prova de com ataquen els creacionistes la teoria
de l'evolució. A destacar el seu conscienciós raonament, capaç d'avergonyir a
un nen d'escola. El crític afirma:
Com es pot apreciar, tot un exemple de raonament
lògic i una refutació de gran categoria intel·lectual. Un cop acabada la seva “excelsa”
exposició científica, conclou que ha demostrat fefaentment la falsedat de l’Evolució.
Jo crec que aquest pobre individu reuneix tots el prejudicis cognitius ell sol!.
- Existeix el progrés en la història humana?
- Els bàrbars civilitzats?
- Salvatges i civilitzats
- L’escepticisme
- L'heurística com a metodologia científica
- Biaixos cognitius
- Decisions instintives
- Heurística
- Les altres explicacions als fenòmens físics
- Prejudicis cognitius
- Mètodes científics?
- La teoria científica
- El mètode cientific
Comentarios
Publicar un comentario