Etiquetas

Mètodes científics?

     La sistematització dels mètodes científics és una matèria complexa i difícil. No hi ha una única classificació, ni tan sols a l'hora de considerar quants mètodes diferents existeixen. Malgrat això aquí es presenta una classificació que compta amb cert consens dins la comunitat científica. A més és important saber que cap mètode és un camí infal·lible per al coneixement, tots constitueixen una proposta racional per arribar a la seva obtenció.



Font: 1ciencies

      No obstant això, l’únic mètode reconegut universalment per obtenir informació científica és la pràctica i l'experiència de moltes generacions, aplicable al saber. El mètode científic consta d'observació, hipòtesis, experimentació i teoria. Quan la teoria es fa prou àmplia i sòlida, capaç de donar explicació a una gran quantitat de fenòmens i relacions de causa-efecte i també de rebatre racionalment qualsevol crítica, s'arriba a la llei. 




     En algunes àrees del coneixement és materialment impossible dur a terme experiments controlats en relació a un determinat fenomen. Així passa, per exemple, en la geologia o l'astronomia, llengua i història. Tanmateix, en aquests casos l'observació precisa i reproduïble substitueix l'experiment i les teories es consideren vàlides quan:

a) Són capaços d’associar racionalment molts fets en aparença independents.

b) Aconsegueixen predir l'existència de relacions i fenòmens no detectats fins al moment. 





     El mètode empíric-analític és característic de les ciències naturals i socials o humanes. Caracteritza a les ciències descriptives. És el mètode general més utilitzat. Es basa en la lògica empírica. Es distingeixen els elements d'un fenomen i es procedeix a revisar ordenadament cadascun d'ells per separat. Dins d'aquest podem observar diversos mètodes específics amb tècniques particulars com el mètode experimental que alguns ho consideren pel seu gran desenvolupament i rellevància un mètode independent del mètode empíric, considerant al seu torn independent de la lògica empírica. La seva base és la lògica experimental. Comprèn al seu torn els mètodes hipotètic deductiu; el de l'observació científica, propi de les ciències descriptives; el del mesurament, del que sorgeix tot el complex empíric-estadístic.


El mètode experimental en Fonètica

     Altes mètodes coneguts son el hermenèutic o l'estudi de la coherència interna dels textos i l'estudi de la coherència de les normes i principis. El mètode dialèctic considera els fenòmens històrics i socials en continu moviment. Va donar origen al materialisme històric que estudia la evolució de les societats basant-se en l’estudi del seu modo de producció, es a dir, de la manera en que obtenen els bens necessaris per a viure.  La seva hipòtesi del canvi és que tots els sistemes de producció, a mesura que augmenta el nivell tècnic acaben convertint-se en un fre per al cruiximent de la producció per culpa de les contradiccions internes que l’afecten. 


      Aquest mètode científic es el que utilitzen els historiadors marxistes, al que el burgesos oposen el mètode històric, es a dir, l’estudi de la successió cronològica de les societats. Amb aquest mètode pretén conèixer l'evolució i desenvolupament de l'objecte o fenomen d'investigació; esbrinar les connexions històriques fonamentals. Fins avui, han sigut incapaços de formular cap teoría que expliqui els canvis i l’esdevenir històric.




     La concepció materialista de la història (també coneguda com a materialisme històric, terme inventat pel marxista rus Georgi Plekhanov), és un marc teòric creat per Karl Marx i aplicat originalment per ell i per Friedrich Engels per analitzar científicament la història humana.

      També es coneixen el mètode fenomenològic, una mena de coneixement  que s’obté per acumulació de dades i fenòmens observats; el mètode sistèmic,  dirigit a modelar l'objecte mitjançant la determinació dels seus components, així com les relacions entre ells, per tractar d’esbrinar l'estructura de l'objecte i la seva dinàmica.


Edmund Husserl (1859-1938). Fundador de la Fenomenologia en les Investigacions lògiques (tom I, 1900 i prenc II, 1901), és l'inspirador inicial del Realisme fenomenològic.

    El mètode sintètic, utilitzat en la fase de plantejament de la hipòtesi, és un procés mitjançant el qual es relacionen fets aparentment aïllats i es formula una teoria que unifica els diversos elements.

    El mètode lògic, una altra gran branca del mètode científic, és més clàssica i de menor fiabilitat. La seva unió amb el mètode empíric va donar lloc al mètode hipotètic deductiu, que no es altra cosa que el mètode científic. 


     a) Es classifica en mètode lògic deductiu que s’utilitza per aplicar els principis descoberts a casos particulars, a partir d'un enllaç de judicis. Destaca en la seva aplicació el mètode d'extrapolació. Es divideix en mètode deductiu directe que obté el judici d'una sola premissa, és a dir que s'arriba a una conclusió directa sense intermediaris; mètode deductiu indirecte que parteix d’una premissa major que conté la proposició universal, la premissa menor conté la proposició particular, de la seva comparació resulta la conclusió. Utilitza sil·logismes.




      b) El mètode lògic inductiu és el raonament que, partint de casos particulars, s'eleva a coneixements generals. Destaca en la seva aplicació el mètode d'interpolació. Es divideix en:

      1. Mètode inductiu d'inducció completa: La conclusió és treta de l'estudi de tots els elements que formen l'objecte d'investigació, és a dir que només és possible si coneixem amb exactitud el nombre d'elements que formen l'objecte d'estudi i a més, quan sabem que el coneixement generalitzat pertany a cadascun dels elements de l'objecte d'investigació.

   2. Mètode inductiu d'inducció incompleta: Els elements de l'objecte d'investigació no poden ser numerats i estudiats íntegrament, obligant al subjecte d'investigació a recórrer a prendre una mostra representativa, que permeti fer generalitzacions. Aquest al seu torn comprèn:

           - Mètode d'inducció per simple enumeració o conclusió probable. És un mètode utilitzat en objectes d'investigació quan els elements són molt grans o infinits. S'infereix una conclusió universal observant que un mateix caràcter es repeteix en una sèrie d'elements homogenis sense que es presenti cap cas que entri en contradicció o negui el caràcter comú observat. La major o menor probabilitat en l'aplicació del mètode, rau en el nombre de casos que s'analitzin, per tant les seves conclusions no poden ser preses com demostracions d'alguna cosa, sinó com a possibilitats de veracitat. N'hi ha prou que aparegui un sol cas que negui la conclusió perquè aquesta sigui refutada com a falsa.

            - Mètode d'inducció científica. S'estudien els caràcters i/o connexions necessaris de l'objecte d'investigació, relacions de causalitat, entre d'altres. Guarda enorme relació amb el mètode empíric.


Descripcions del mètode científic

     El mètode científic es pot descriure mitjançant el següent procés, descrit per Francis Bacon per primera vegada:

• Plantejar-se un problema.

• Observar alguna cosa o fenomen en el sentits.

• Inducció, es a dir, extreure de l’observació de les coses i fenòmens principis particular de cadascuna d'ells.

• Buscar una teoria que ho expliqui i provar la hipòtesi per experimentació.

• Fer prediccions utilitzant aquesta teoria.

• Comprovar aquestes prediccions fent experiments o observacions.

• Si els resultats estan d'acord amb la teoria, tornar al pas 4, si no, tornar al tres.

• Publicar la teoria científica o conclusions per a que la comunitat científica la convalidi. 



Francis Bacon (1561-1626)

     Les teories científiques, destinades a explicar d'alguna manera els fenòmens que observem, poden recolzar-se o no en experiments que certifiquin la seva validesa. No obstant això, cal deixar clar que el mer ús de metodologies experimentals, no és necessàriament sinònim de l'ús del mètode científic, o de la seva veracitat.

      Existeixen ciències no incloses en les ciències naturals, especialment en el cas de les ciències humanes i socials, on els fenòmens no només no es poden repetir controlada i artificialment (que és en el que consisteix un experiment), sinó que són , per la seva essència, irrepetibles, per exemple la història. El mateix ocorre amb la vulcanologia, la geologia, la física teòrica... etc. De manera que el concepte de mètode científic ha de ser repensat, apropant-se més a una definició com la següent: "procés de coneixement caracteritzat per l'ús constant i estricte de la capacitat crítica de la raó, que busca establir l'explicació d'un fenomen atenint-se al prèviament conegut, resultant una explicació plenament congruent amb les dades de l'observació".



 

Etiquetas:

Comentarios

Publicar un comentario

Entradas populares